Ahir vam poder visitar l’exposició de Le
Corbusier al Caixafòrum amb el grup de 1r de batxillerat dins de les activitats
proposades per l’Equip Rizoma. Havíem arribat a Le Corbusier a classe com a
contrast visual als totalitarismes europeus dels anys 30 amb la sessió rizoma Je me Promene.
Charles-Édourd Jeanneret es canvia el nom a la
dècada dels anys 20 del passat segle XX en un procés de transformació artística
acompanyat pel pintor post cubista Amédée Ozenfant. Desde aquell moment sempre serà Le Corbusier.
A l’exposició ens hem
trobat amb un material excel·lent en format de dibuixos, aquarel·les,
fotografies, maquetes (a destacar la de la villa Savoye, i la del palau dels
soviets), mobiliari (ai, i amb la chaise-longue!)...en fi tot un seguit de recursos
que expliquen molt bé les inquietuds d’aquest gran arquitecte, urbanista i
pintor.
Però el que hem volgut a la visita ha sigut que els
nostres alumnes poguèssin construir una mirada crítica sobre arquitectura, urbanisme, modernitat, avantguarda, i mite. És pot viure bé en una casa mite que s'ha guanyat un espai a la historia de la arquitectura?
I per tant hem
intentant generar dubtes amb textos com el del sociòleg americà Robert E. Park
que ens indica que “La ciudad no es un mecanismo físico ni una construcción
artificial solamente.” O la famosa frase del propi Le Corbusier: “Les cases són
màquines per a ser habitades”. Frases que ens acosten a les necessitats del
nostre propi futur i al fracàs permanent quan s’urbanitza.
En el seu llibre La ciutat del futur, Le
Corbusier escriu:
“La ciudad es un instrumento de trabajo.
Las ciudades ya no desempeñan normalmente esta
función. Son ineficaces: gastan el cuerpo, se oponen al espíritu.
El desorden que en ellas se multiplica resulta
agraviante: su decadencia hiere nuestro amor propio y ofende nuestra dignidad.
No son dingas de la época: tampoco son dignas
de nosotros.
¡Una Ciudad!
Es la manumisión de la naturaleza por el
hombre. Es una acción humana contra la naturaleza, un organismo humano de
protección y trabajo. Es una creación.”
El grup a la sortida del Caixafòrum:
Aquesta setmana alumnes de 4t de l'ESO i de 1r de Batxillerat han pogut exposar els seus treballs del Projecte de Cristal·lització que potencia l'UB, l'UAB i l'URV. Toni Castillo, professor de química i física ha organitzat aquesta exposició on a més ha realitzat un esforç de divulgació per a molts cursos de l'escola . Felicitats Toni!
Avui he anat al certàmen amb l'alumne Xavi Ruiz de 2n de batxillerat i hem compartit l'experiència amb alumnes i treballs de sis centres més. El fet de projectar un treball a altres públics fora de l'escola, i fer-los entendre les inquietuts que han promogut una investigació és tot un repte. Però ha sigut molt gratificant conèixer alumnes i professors d'altres centres educatius amb processos similars. 
