Aquests dies he llegit als diaris la següent notícia:
"El psicólogo estadounidense y profesor de la Universidad de Harvard Howard Gardner se ha alzado con el Premio Príncipe de Asturias de Ciencias Sociales 2011, según el fallo del jurado dado a conocer hoy en el Hotel de la Reconquista de Oviedo. El tribunal ha distinguido a Gardner por su "compromiso social y ético con la mejora del sistema educativo, su apuesta por la excelencia, su relevante proyección internacional y su importante producción científica de la máxima calidad".
Per a molta gent, i més, per als meus alumnes, aquesta notícia passarà inadvertida, fins i tot el dia d'entrega del premi. Per a mi és molt important. A l'any 1998 em va caure a les meves mans un dels llibres de Gardner:
Arte, mente y cerebro. Una aproximación cognitiva a la creatividad. Escrit al 1982 però traduït per a l'editorial Paidós quinze anys després. El títol és tot un compendi d'intencions. Tant complert en tots els sentits que la meva trajectòria de docent va canviar radicalment. Aquest llibre va ser una porta d'accés a molts altres autors que van anant vertebrant un esquelet més o menys segur on recolçar totes les pràctiques que faig durant el curs escolar. "Un estudioso es lo que fueron sus profesores, sus maestros, bien o mal reconstruidos y recombinados".
Encara que avui en dia Gardner és més conegut pel tema de les inteligències múltiples, jo vull destacar el
Projecte Zero de Harvard en el que amb un ampli equip va tractar el fet de les arts com element cognitiu en contra de la visió decorativista.
Que lluny estem algunes escoles d'aconseguir-ho! Però per això val la pena constituir una resistència. I cada vegada conec més professors d'Educació visual i plàstica compromessos en repensar l'educació. No em d'ensenyar com vàrem aprendre.
I és per això que estic encantat de poder felicitar a Howard Gardner per la feina realitzada i pel premi otorgat.
Si, a mi, si que m'interessa aquesta notícia.
